He investigat
sobre aquest terme, com bé diu el nom tracta de teatre, però va més enllà.
En aquest tipus de
teatre un grup d'actors representa una obra breu en la qual un o diversos
personatges pateixen algun tipus d'opressió. L’opressió pot
estar lligada a un problema polític, econòmic, social o cultural.
Uns clars exemple
són l'explotació laboral (que avui en dia hi veem per totes parts), el racisme
(un factor molt important en la història del món), la violència intrafamiliar ,
la migració, etc.
Aquest tipus d’obra
mostra un problema real i palpable que aparentment no té resolució. Dona llàstima
al públic.
Després d'aquesta
primera presentació es torna a presentar la mateixa escena, exactament de la
mateixa manera, només que els assistents tenen ara la possibilitat d'aturar
l'acció escènica, de substituir qualsevol personatge, o sumar-se als que estan
en escena, i conduir la situació en la direcció que vulguin amb la finalitat
d'aportar una solució i / o alternativa al problema exposat.
Els altres actors
han d'enfrontar la nova situació, improvisant totes les possibilitats que la
nova proposta ofereixi. L'actor substituït espera fora, per reintegrar quan la
persona que el va substituir doni per acabada la seva participació.
El factor més
important és la participació del públic, que en contra de la majoria de
vegades, aquesta vegada participa d’una manera activa. Improvisa, i actua.
A més a més el
factor opressió és molt important, ja que sempre hi ha un problema, sobre una
persona i aleshores és quan el públic participa per ajudar a solucionar aquesta
situació.
Ací us adjunte un
video sobre un Teatre fòrum que tracta persones amb problemes economics i
socials deguts a la hipoteca.
Taller impartit per Júlia
S. Andreo ( http://laciranda.wordpress.com/). Amb la Comissió de Suport de la Plataforma d'Afectats per
la Hipoteca i la Crisis de Sabadell, vam compartir, el passat 29 de setembre de
2012, un espai replet d'esclats de plor i esclats de riure, de jocs, cançons i
crits, vam compartir vivències i vam imaginar i assajar estratègies de canvi.
Un taller que va sorgir per donar continuïtat a la formació Travessies (de GTO
Teatraviesas) i per donar suport al procés de mobilització ciutadana per
l'aprovació de la ILP per la dació en pagament, contra els desallotjaments i
pel lloguer social. Felicitats PAHC pels dos anys de lluita!http://www.afectatscrisisabadell.cat/.
Video
realitzat per Eloi Ysàs.
Amb el Teatre
fòrum, si decidim aplicar-lo a l’escola tenim molts avantatges. Estem incloent
uns valors molt important ja que les obres tracten de problemes quotidians i
que més d’un viurà a casa o al seu dia a dia.
Aconseguim que s’expressen,
que perguen la vergonya, que vegen el que sent una persona en una situació difícil
i com podrien solucionar-la.
A més a més el Teatre
fòrum no necessita grans materials, ni fons, ja que al ser situacions quotidianes
amb qualsevol objecte que tinguem a mà com dos cadires, podem fer el centre d’acció
de l’obra.
Es molt interessant
per a aplicar-lo amb els alumnes, ja que mitjançant tots els recursos que ofereix l'art
dramàtic, provoca en el/la espectador/a un efecte d'empatia i reflexió cap al
conflicte plantejat a l'escenari. Així els alumnes podran a prendre molt sobre
els sentiments, i uns valors que pot ser si no els poses en acció no aprenen.
Ací us adjunte
altre exemple sobre aquest tipus de teatre que a més a més és en una escola amb
la participació dels alumnes.
LA NENA VERDA
i un altre exemple
més senzill:
La
Iris, el Guim i la Paula són molt diferents, però sovint es troben amb els
mateixos dubtes en les seves relacions amb pares, companys i parelles. Les
seves històries, ens serviran de recorregut per reflexionar sobre els
estereotips de gènere, les pressions socials, els tipus de violències i els
mites de l'amor romàntic. En aquesta nova era tecnològica, aquests tres
protagonistes es troben al Facebook, des d'on comparteixen les seves aventures
diàries. Des d'allà, els seus amics (i també el públic) podran contemplar què
passa en els seus espais més íntims, mentre que els protagonistes trobaran les
seves pròpies maneres de millorar les relacions que consideren violentes i/o
desiguals. Al final, les persones del públic, passaran a ser espectactrius,
participant de manera activa en el debat i pujant a l'escenari a substituir un
actor o actriu, provar noves propostes als problemes que té el personatge.
L'espectacle es converteix en un assaig col·lectiu per a l'acció real, una
forma de transformar la realitat des de la possibilitat de provar.
